El got mig buit

Corre per internet, tan ràpid com la flama es desplaça per la pòlvora a punt d’explotar, el vídeo de la nena xinesa atropellada i que ningú socorre.

Avui en dia, que les xarxes socials ens fan sentir més protagonistes de l’actualitat, tothom s’anima a comentar-lo i a escriure les pròpies conclusions sobre l’escena en la protecció de l’anonimat.

N’hi ha que no podem ni veure el vídeo, n’hi ha que no l’aguanten sencer i n’hi ha que quan l’acaben de veure tot es pregunten com poden passar aquestes coses en el món actual.

Xina sembla ser un país horrorós després d’això. Un lloc on persones i persones poden passar pel costat d’una nena de dos anys atropellada i ni immutar-se, un lloc on el conductor d’una forguneta no es preocupa per la persona que ha atropellat, un lloc que l’única dona que sembla preocupar-se per la nena cobra 3.000 euros per fer el seu deure com a ésser humà.

Les últimes piulades de twitter demostren això: milers d’anònims coincidint amb què Xina és un Estat horrible; que les persones que no es van preocupar per la nena haurien d’anar a la presó, que és un país que no respecta per a res els drets humans. Recordem que és un dels país amb més nenes orfes. A mi també em ve a la memòria quan veig aquesta informació, el play-back a la inauguració del Jocs Olímpics de Beijing del 2008 d’una nena xinesa preciosa; quan la que cantava la cançó era una nena menys agraciada.

Com poden viure els xinesos sabent tot el que fa el seu país? I tots els que tenim twitter i facebook critiquem els xinesos i no ens refelctim pas en aquestes imatges. Estic segura que tots nosaltres hauríem ajudat a la nena, no en tinc cap dubte.

Després d’haver comentat el vídeo i de pensar: “quants anys li falten a Xina…Nosaltres estem millor, per sort”, posem la televisió i som capaços de veure sèries on es tortura i es mata la gent. És ficció, no? No vol dir que siguem inhumans com la Xina…Després agafem el metro, i no fem ni cas als qui demanen diners. Si estan en un racó de l’estació, tot i que no ens agradi veure’ls pel que significa, fem veure que no hi són.Però segur que rescataríem a una nena xinesa atropellada.Els nostres governants cada dia retallen més i més en sanitat i esmorzen tranquil·lament tot i saber que potser estan deixant a gent gran sense llits a l’hospital. Ara estem en època de crisi i sembla que és quan ens costa més ajudar als qui més ho necessiten. Llavors, quan ho farem?

Pensem que, des dels Drets Humans, el got està mig ple, que tots els països anem cap a aquest ideari de respecte i entre persones i que algun dia les nostres societats podrem viure pacíficament.

Ara invertim el got. Cada dia ens allunyem més de les persones: parlem amb més de 200 amics per internet però no ens sabem ni el nom del veí. Apartem de vista d’una persona de carn i ossos que està en un racó de l’estació de metro però plorem quan el protagonista d’una sèrie de ficció mor. No som capaços de veure un vídeo d’una nena que es mor de veritat però sí d’anar a veure Saw I, II, III o les que siguin.

Potser la pregunta no és quant li falta a Xina per ser com nosaltres, sinó quant ens falta a nosaltres per ser com la Xina.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s