Un crepuscle de color blau

La campanya electoral ha acabat sent més pesada que l’escena de la nòvia vestida de blanc caminant (massa) lentament que ocupa cinc minuts en el total de la pel·lícula. Al final, però, s’ha acabat com sabíem que acabaria, encara que haguéssim suplicat als cels que hi hagués hagut una mica més d’acció i d’emoció.

 

L’únic que es necessita per omplir les urnes i les taquilles és: un personatge carismàtic que faci que tothom rigui, un que sembli que mai hagi trencat un plat i un showman que no sigui res més que una escombra que es passegi pel plató/ míting. Res més. Amb aquesta combinació, quan aparegui qualsevol d’aquests la massa cridarà, de manera que semblarà que els seus esglais hagin estats gravats en la banda sonora, sense saber ben bé a què aplaudeix.

 

Si amb això no n’hi ha prou, s’hi ha de posar un bon eslògan: utilitzant termes que no tinguin res de culte però que a la massa li semblin d’allò més poètics. I si vols tenir a la gent embogida, enganxada a la pantalla o bé convençuda de a qui votarà, treus els temes que a tothom li ve de gust sentir: sexe, terrorisme i crisi (de tot tipus). Una mica de juerga pel mig, en què es vegin els personatges despentinant-se i ballant a tot ritme, que sempre ajuda.

 

Però, entrem en matèria. La cosa comença temps enllà: com si s’haguessin oblidat de dir quatre coses en l’anterior temporada; si cal començar a fer campanya mesos abans, perquè és quan tens més força i ja donar-te per guanyador, ho fas. A les noies les tornaràs boges, i el cine cridarà uns segons després que la pel·lícula comenci, si mostres l’home llop enrabiat les tindràs al sac.

Segona part: allarga els teus arguments tant com puguis, aconsegueix que la meitat de la pel·lícula tracti només d’un tema que enganxi a tothom. Les baralles entre partits i les acusacions mitjançant mítings donen molt de sí. No cal que et preocupis, que ningú t’ho retraurà ja que els periodistes no t’emprenyaran (els hi has prohibit fer preguntes) i les noies del cine només en veure el somriure perfecte del protagonista, s’oblidaran que no ha passat RES en una hora de film.

 

I quan arribi la traca, el moment de la veritat, inventa’t la cosa més surrealista del món, serà el teu altre tema de campanya: ets un super heroi. Sí senyor, digues en directe i sense tremolar que tu solet canviaràs el panorama i que ens faràs a tots feliços; i això sense que ningú hagi de fer esforços econòmics: només amb els teus poders màgics. Posa-li una mica d’imaginació, vinga, que segur que en pots treure un argument creïble. I si no, cap problema, no expliquis ni com t’ho faràs; total, la gent està tan desesperada que segur que s’ho creuen. Avui en dia és creïble que un vampir tingui un fill i que la prenyada el noti quinze dies després.  

 

I, ja acabant la campanya, encara que  se’t comenci a  veure el llautó i que cada vegada la gent cregui menys en el sistema, inventa’t un enemic que no hagi ni estat escrit. És recomanable elegir els llops del terrorisme i els nacionalistes; sempre acaba funcionant. Tot i això, s’ha de dir que al final no faràs res contra ells perquè encara que parlis i parlis de lluita, al final aquí no lluitarà ningú. (ja ho arreglaràs en el seu moment)   

 

Arriba el gran dia: el moment que la gent portava esperant des del dia en què vas començar a fer campanya, i la cosa, ha anat com tu t’imaginaves. Sense fer cap mena d’esforç i omplint amb paciència i sense que es noti el petit obstacle de la campanya, has aconseguit que tothom et triï a tu i prometi seguir-te en un futur pròxim. Les teves vertaderes intencions les col·loques, de forma que molta gent no les vegi, en els crèdits i així ningú s’esperarà els canvis que pretens fer.

 

La primera part no era res més que un preludi de la segona, amics meus. Sembla que vagi a ser la millor pel·lícula de món, però al final, es quedarà amb res. I els hi recordo que són vampirs: persones que et xuclen la sang per sobreviure, encara que facin veure que són encantadors. I els de la pel·lícula, no existeixen a la realitat.

 Laia Miranda

PD: ningú s’hi ha fixat en els valors conservadors de la pel·lícula Amanecer  

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s