Monthly Archives: December 2013

Erasmus: el gran viatge

Passa volant. Això és el primer que em ve al cap quan penso en aquests 4 mesos que he estat fora de casa però que m’he sentit com en família. Els tòpics es queden curts, val la pena anar-se’n a estudiar a l’estranger si se’n té l’oportunitat de fer-ho. M’he sentit com a casa perquè et trobes amb moltes més persones com tu amb qui fas una gran amistat en qüestió de setmanes. Des de ‘movie nights’ fins a viatges de 3 dies en els hostals més lletjos del país. I un consell, com més variades les nacionalitats siguin, millor. Perquè aprendràs coses dels altres llocs i cultures que mai t’haguessis imaginat, i ells de tu, oh i tant. De fer postres alemanys a cuinar panellets en ple mes de desembre perquè s’han quedat amb ganes de més després del halloween. Aquestes són algunes de les reflexions que faig en aquest últim viatge de bus que faig i que són perfectes per encetar la secció. Erasmus: l’aventura de la meva vida

IMG_2007

Ambient universitari

D’Irlanda el primer que et queda clar és que a tot arreu hi ha wifi i que els camins són plans. De la University of Limerick el primer que em va quedar clar és que superava a totes les universitats que jo pugués conèixer en ambient universitari i germanor. El primer dia en què ens van presentar la universitat, van organitzar un sopar i un espectacle per tots nosaltres, els més de 300 erasmus que ens havíem reunit allà. A mi el que també em va sorprendre és que cada persona nova que coneixia em semblava fantàstica, però que la següent encara ho era més. Però coneixent tantes persones al final et perdies totalment amb cares i noms impossibles de pronunciar. Si hagués de dir una cosa en què són molt millor que nosaltres els irlandesos em quedaria amb aquesta: el meravellós ambient universitari que impregnen a través de festes, societies i clubs.

IMG_6053

L’Stables

Una altra cosa que em va deixar parada de la University of Limerick és que hi hagués un pub al bell centre del campus on hi havia festa cada dia laborable de la setmana. Diguéssim que ajuntava coses bones i dolentes per igual: era increïble que tothom hi anés cada setmana a fitxar, però també que el DJ fos de bastant més edat que els que hi érem. Era increïble que trobessis a tothom i que només haguéssis de caminar 15 minuts per aribar-hi, però la música no va variar gens des de setembre fins a desembre. És una cosa que possibement no exportaria perquè no triomfaria gens, però que mantenia l’encant de l’erasmus.

Viatges interirlandesos

“El pitjor que vagis a una illa és que no podràs fer viatges per Europa” I qui necessita Europa? Irlanda és un país fantàstic per descobrir-ne racons que no t’esperes. Com Suïssa, potser, a Irlanda no et pots quedar en un lloc, t’has de moure per les carreteres i assaborir els diferents paisatges, si és que el temps t’ho permet. Si m’hagués de quedar amb un, potser amb el Giant’s Causeway, però hi ha milers de llocs per visitar i per gaudir-ne. Sempre amb bus o en cotxe, és clar. Si ets un estudiant Erasmus sense ni un duro sempre hi haurà hostals de pacotilla on només et gastaràs 9 euros per nit i hauràs d’intentar anar a dormir tant tard com els pubs t’ho permetin per no haver-t’hi de passar massa estona.

20131212_133225

Arthur’s day

L’amor dels irlandesos per la cervesaées tal, que s’inventen el seu propi dia de celebració en honor a la Guiness. Arthur era el nom del fundador de la casa de cervesa més famosa d’Irlanda i, quan al 2009 va fer 250 anys de la seva fundació la marca va decidir organitzar aquesta festa. Una celebració totalment consumista i lligada a promoure la beguda de Guiness en quantitats enormes, però que ningú d’allà critica amb duresa; l’única cosa que els preocupa són les intoxicacions per ingesta d’alcohol degut al costum ja irlandès de beure en excés.

El canvi d’hora

A Irlanda hi vas precabut que farà fred i plourà, però t’oblides que et trobaràs que el Sol es pon molt més d’hora que a casa teva. Realment, Espanya i Irlanda haurien de tenir la mateixa zona horària, cosa que Franco va evitar copiant l’hora alemanya, però en el país de la pluja es nota molt més que una hora menys. Primer, tens la sensació que és molt més tard del que és en realitat, una cosa que costa molt acostumar-s’hi al llarg dels mesos i que, quan ja ho has fet, arriba el canvi d’hora. Una cosa que els irlandesos podrien ben bé evitar ja que a partir de llavors, el sol es comença a pondre a les 4 de la tarda i a les 8 del vespre et dóna la sensació que ja hauries d’anar a dormir.

El meu primer Halloween

Una freak de la castanyada com jo va poder celebrar el halloween amb totes les seves repercussions. Així com Nadal, els irlandesos abracen les festes tradicionals de forma molt americana. Els nois vestits amb disfresses espantoses i les noies, citant Mean Girls “és l’únic dia de l’any que es poden vestir de putes sense que ningú els hi digui res”. Acabes respectant més el Halloween viscut des d’allà ja que veus que ells ho senten de veritat, no és pas una tradició importada dels Estats Units. Fins i tot, el que per nosaltres és carnaval, per ells és Halloween així que l’ambient és més o menys el mateix que trobaries en una ciutat durant carnaval. I dura una setmana, no un dia.

L’esperit nadalenc

Hi ha moltes maneres de celebrar el Nadal. Els irlandesos opten per la més americana. Cançons nadalenques per tot arreu, consumisme exagerat (aquí ens quedem molt curts amb les compres de nadal) i llums. Però no llums per decorar la casa, no, llums per il·luminar tota una ciutat que normalment és sosa i fosca. I l’esperit nadalenc es comença a notar des del moment que el Halloween deixa d’estar present, és a dir, des del dia 1 de novembre. Et trobes en una mena d’ecosistema que et fa pensar que el Nadal ja és aquí quan, en realitat, està ben lluny. Però el millor de tot és com la gent comença a guarnir-se com un arbre de nadal humà: lluentons, rens, jerseis dignes de pel·lícules antigues, tot això ho pots trobar en una mateixa persona que sent el Nadal a flor de pell.

El pitjor

  • Que l’Stables no hagi variat la seva música
  • Que no m’hagi passat el nivell número 147 de Candy Crush (una gesta que he intentat fer durant tota l’estada)
  • La impuntualitat (que gairebé arriba a nivells espanyols)
  • Que em vagi fer boira el dia que vaig anar a visitar els Cliffs of Moher
  • La beca que rebem els Erasmus

IMG_1921

El millor

  • Que la llista de coses dolentes sigui tant curta
  • La gent a qui he conegut
  • L’experiència
  • La noia que em va salvar de fer tard a un examen un dissabte de pluja en què tot va anar malament

Laia

Aquest post va dedicat a totes aquelles persones que he conegut durant l’Erasmus a Irlanda entre setembre i desembre de 2013