No apte per TV

És clara aquesta mania que tenim els que treballem en la comunicació de buscar “la interacció” amb els que estan a l’altra banda de la pantalla. Més encara si el que fem es veu molt majoritàriament a Youtube i no a casa assegut al sofà. Vota’m, segueix-me, subscriu-te. Contínuament estem sentint aquestes ordres i malgrat tinguem el botó que ens ho permet a un clic de distància, ens sembla que estem lluny de tots ells.

La interacció que més funciona és la que l’usuari fa sense adonar-se’n. És el fenomen dels virals que, sense saber per què ens passem un vídeo que moltes vegades no hauria d’haver triomfat. No hi ha una matemàtica encara descoberta de per què una cosa és popular o no a Internet. Fins que això no existeixi, els creadors estan completament a les fosques i no poden saber si ho han fet bé o no fins que mostren el seu producte.

Però en aquestes que ha sortit un videoclip que només es pot categoritzar d’ únic per fer a l’usuari totalment partícep de l’experiència Youtube i que no és apte per la TV. 

El nou single d’Avicii Waiting for love potser no és tant entretingut com d’altres que han fet els suecs, però no es pot negar que és  original i que posa a l’usuari com a protagonista del vídeo. L’acció passa en una habitació rodona on hi ha portes màgiques per tots costats d’on surten ballarins i l’espectador representa estar en el centre. L’usuari té el comendament per anar girant el seu camp de visió i només veu el que passa davant seu, i potser es perd part de la coreografia que passa en una altra banda.

No es pot veure per la TV. És impossible poder viure l’experiència que et proposa Waiting for love si no ets tu qui controla en tot moment la càmara del vídeo. Perquè el que t’està dient Avicii amb aquest vídeo és “sí, queda’t mirant aquesta porta, però potser hi ha alguna cosa espectacular passant a l’altra banda de la sala”. Un videoclip que és la cosa més semblant a un videojoc que s’ha vist mai.

El vídeo ha estat creat per Youtube i Kurt Hugo Schneider. Aquest director i artista és un nadiu de Youtube, ja que l’únic que havia dirigit fins ara eren covers de Sam Tsui  i, per tant, pot entendre més que ningú com donar un pas més en la interacció amb l’usuari en aquest canal.

Si volguéssim anar més enllà, podríem dir que el vídeo reflecteix gairebé una idea filosòfica: si no estic veient part de la coreografia, està passant realment? Podria ser que aquest vídeo tingués una vessant filosòfica que no hem sabut veure? Si un arbre cau en el bosc i ningú hi és, continua fent soroll? Avicii de cop s’ha convertit en Descartes i no ens n’hem adonat? Dubto molt que això sigui el que vulgui transmetre el vídeo, però la persona que veu Waiting for love pot percebre molt fàcilment aquestes qüestions.

Més enllà

El vídeo té poca qualitat, certament, i la coreografia no té cap mena de complicació més de la que puguin aportar-hi els ballarins. Però la idea és genial i és un primer pas per arribar a crear vídeoclips completament interactius.

L’estètica del vídeo, certament, reacorda molt a Google Maps i el seu Street View. Podria ser possible, doncs, fer un flashmob en directe per Google? O Convernir un videoclip en un videojoc de passar pantalles? Avicii només ha fet el primer pas, han de ser els propers creadors els qui decideixin seguir el camí d’una iteracció més interessant i deixar de dir: subscriu-te, vota’m, segueix-me.

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s