Desigualtats musicals

El 2015 ens deixa i jo l’acabo amb dues opinions indiscutibles: he arribat al meu màxim d’hores que una pot passar en un bus i el que tria les músiques dels anuncis de Desigual necessita un augment. 

Tot va començar un dia que tenia la televisió lluny del meu camp de visió però prou alta com per sentir-la clarament. I més quan posen anuncis, que llavors resulta que l’hem de sentir encara més fort. Doncs bé, entre publicitat i publicitat el destí va intervenir i vaig sentir aquesta cançó.

L’era o no l’era? Era el single que havíem estat escoltat durant un any seguit perquè quan ja se m’havia ratllat d’escoltar-lo a Youtube les ràdios catalanes l’havien descobert? Era la cançó que sonava obligatòriament a totes les festes que anava? Era Lean On? No l’era. S’hi assemblava. Però era desigual. La marca i la cançoneta. I com Lean On tenia un no-se-què bollywoodiense que enganxava. Però de totes maneres, la vaig deixar córrer. Per què ratllar la còpia de Lean On tenint l’original les 24 hores sonant?

Però la vaig tornar a sentir. Just abans de Lean On en una festa amb el DJ que vam batejar com “DJ fracaso” per la tria de cançons a partir d’una llista Spotify. Però la vaig tornar a sentir, i em va agradar una mica més. I, sorpresa! Va tornar a sonar: a RAC105. I allà sí que em vaig rendir i vaig començar a escoltar-la voluntàriament les 24 hores del dia.

Com a persona que en sap poc de publicitat haig de dir que m’ha semblat una de les campanyes més bones que he vist últimament de música-producte. La cançó de Lean On hauria estat la ideal, de fet, per aquell anunci. Però quant deuria valdre? Desigual no només en va trobar una de semblant sinó que va ser capaç de posar-la a les llistes d’èxit (amb més o menys campanya publicitària encoberta).

I boom per desmbre van treure la col·lecció nadalenca. I quin va ser l’anunci?

Si Lean On devia ser cara, posem preu a Uptown Funk? I  ja sí que no vaig dubtar, me’n vaig anar a l’ordinador i la vaig agafar pel meu mòbil. Avui l’he sentida a RAC105. De nou campanya encoberta però…que és que no hem fet Uptown Funk i Lean On les dues cançons de l’any? Les còpies desigual no ens haurien de fer tant mal a l’orella, certament.

Està bé que per fi els anuncis de Desigual es recordin més per la música que no pas pels consoladors que regalen o la noia punxans condons. Així que pel canvi d’orientació feu-li una bona panera a l’home que tria les músiques desiguals.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s