Un suïcidi amb final feliç

Si voler fer un remake d’una cosa tant estimada com Grease (America’s favourite musical) és una crida oberta a rebre crítiques per totes bandes, fer-ho en directe és voler suïcidar-se davant d’una audiència de 12,2 milions d’espectadors. Ah, i plovent.

La Fox va fer aquesta aposta aquest diumenge tres anys després de l’experiència amb The Sound of Music (per mi un musical molt més senzill per portar en un ambient d’aquestes característiques). Grease live Event volia ser un homenatge a la pel·lícula dels 70 però amb tocs del teatre musical amb les eines dels muntatges televisius. Amb públic en directe que donava molta credibilitat a l’espectacle i li afegia emoció.

En la meva opinió l’espectacle començava des del desavantatge, pel referent i per la dificultat tècnica. I no només això sinó que vam poder veure en la primera cançó Grease is the word  que a fora del plató estava plovent. I el dia anterior el pare de Vanessa Hudgens havia mort. Haig de dir que vaig mirar-me les primeres escenes amb molta il·lusió de tornar a veure Grease però amb ganes que alguna cosa anés malament.

Inici molt potent 

La versió de Jesse J de l’ “opening” de Grease va ser esplèndida, la cantant va fer un recorregut per tot el plató (Warner Bros) i va acabar a l’exterior on els actors van haver de sortir amb paraigües i el públic els va acompanyar tant resguardat de la pluja com va poder. A continuació vam poder veure l’escena del institut que potser va ser la que més es va diferenciar de la pel·lícula original. Van canviar la història de Sandy, ara una noia de Utah que va conéixer a Frenchy el primer dia d’institut. I van centrar l’escena en Eugine, la capitana de les animadores (mai he sabut el seu nom i ara no començaré), la directora i la secretària negra que complia així part del cupu de negres que hi havia d’haver. Aquests quatre personatges van rebre una mica més de protagonisme però tots quatre van complir amb el seu paper i fins i tot diria que em van agradar una mica més que els originals. La famosa animadora la van aconseguir fins i tot fer més insoportable.

Maleïda pluja

Una de les escenes més icòniques de Grease va quedar totalment espatllada per la pluja. Parlo del Summer Nights íntegrament gravada al gimnàs de l’institut, i que es notava que estava preparada per interpretar fora del plató. Vam poder sentir per primera vegada els protagonistes cantant en directe i s’ha de dir que la Julianne Hough li donava mil voltes a Olivia Newton-John, mentre que a l’altra banda buscaves a Travolta i només trobaves a Aaron Tveit que balla i canta genial…però no acabava d’encaixar amb Danny Zuko.

1186880_230x180

El gimnàs va tornar-se a fer servir per l’escena de la presentació de la temporada de l’equip de l’institut. Però va passar bastant desapercebuda amb una escena inèdita: la prova de les animadores. Tots recordem a Olivia Newton-John intentant fer una cosa semblant a una roda, amb un grup d’animadores bastant patós. Doncs a la versió 2016 van fer que les proves fossin per a pros i que ja des del principi la capitana insoportable li tingués mania a la Sandy. Un detall que servia per guanyar temps per canviar de vestuari i de set (ja que aquesta sí que es va fer a fora sota porxo), però que no em va acabar de fer el pes. Preferia la Sandy patosa.

tumblr_mdcfxexzgo1qe0deco1_500

El poder de la televisió 

Look at me I’m Sandre Dee va demostrar que Vanessa Hudgens ja no era la noia de High School Musical i va fer que totes els prejudicis cap a ella s’esvaïssin. Estava completament ficada en el paper “preferit” de tots els fans de Grease.

Els següents números musicals van ser d’un impacte enorme i van mostrar tota la dificultat tècnica que tenia un directe d’aquelles magnituds. A casa la Frenchy es va introduir el número Freddy my love del musical de Broadway que canta Marty a un dels seus nòvios de la marina. Hi van haver dos canvis de vestuaris sonats i també un canvi de set que semblava impossible. Estava clar que per fer-ho en directe no s’havien fet enrere en res. I que Keke Palmer, igual que Vanessa Hudgens, havia fet molta justícia al seu personatge.

mtm2mja1mji4mtqynzu1odu5

I l’altre gran número que tots esperàvem i que va fer aixecar al públic va ser el Greased Lightning amb una coreografia impressionant i que a vegades deixava els actors sense alè per cantar però que els cors (d’una qualitat molt més gran que els de la pel·lícula original) van dissimular molt bé. De nou no només vaig trobar a faltar a Travolta sinó també a Jeff Conaway (Kenickie) que potser va ser el personatge amb l’actor més mal triat. L’únic que em va “sobrar” del número van ser les noies que el van acompanyar. Una mica massa masclista i innecessari.

Cançons inèdites 

Després que Rizzo marxés amb en Kenicke a quedar-se “Knocked up” van obviar la cançó Hopessly devoted to you (que podrien haver posat que la farien després perquè no em donés un atac de cor). A continuació un dels amics d’en Danny Zuko que encara no sé situar a la pel·lícula original perquè tenia 0 protagonisme va cantar guitarra en mà Those magic changes   que normalment sonava al ball de graduació iq ue aquí van aprofitar per conduir les proves del protagonista que fa per impressionar a Sandy. Una cançó que es podrien haver estalviat però que va aconseguir que el públic interactués i que l’escena fos més lleugera.

I entre aquesta i una cançó totalment nova, un petit moment per fer les “inside jokes”. La directora i la secretària negra per cobrir la ràtio reben al que ha de decidir quin institut gravarà la televisió pel ball de graduació. “But a live event, what if something goes wrong?” “It’s television people won’t notice” “Let’s just hope it doesn’t rain”. No hi ha res més sa que riure’s de les pròpies desgràcies.

A continuació el número de la Frenchy (Carly Rae Japsen) que va fer un solo magnífic però amb una cançó que no estava ben triada. I Need an Angel era massa moderna per l’època i va ser un error fer-la just quan venia Beauty School Dropout  que tot el públic l’estava esperant des de feia estona. La versió d’aquesta no em va acabar de fer el pes. Van utilitzar el grup Boys II Men en comptes d’un solista en una cançó on els coros ens els sabem tots i en la versió directa no es posaven d’acord en qui els havia de fer si les noies o els nois. Una escena per oblidar, certament. Malgrat el treball dels de vestuari i producció va ser impecable.

Graduation under the rain 

I mentre a fora plovia, a dins preparaven el ball de graduació. Aquí és on els actors ja estaven totalment còmodes i van estar perfectes. Mario López (que ja havia conduït tot l’espectacle i donava els talls a publicitat) va ser l’encarregat de fer de Vince Fontaine i de tirar-li els trastos a Marty, que en aquesta ocasió no cau a les seves mans. Joe Jonas va ser el que va posar veu a la banda que tocava en el ball i va fer-ho força bé (millor que els Boys II Men). Com que en directe no es van atrevir a que els amics de Zuko fessin un “Blue Moon” la gamberrada de la nit va ser posar vodka a la beguda i que els professors acabessin borratxos pel terra. Igual que Eugine i l’animadora dels pebrots.

1200

Els dos protagonistes van estar genials en aquesta escena. El seu número de ball va ser impressionant i es va buscar l’ “excusa” perquè Sandy marxés i va ser que no volia sortir per la televisió. Mentre Danny i Cha-Cha guanyaven el premi del ball de graduació (jo tota la vida pensnat-me que a les escoltes americanes això ho guanyaven els que votaven els alumnes), la Sandy de 2016 cantava el Hopelessly Devoted to you. I aquí va ser quan em vaig oblidar d’Olivia Newton-John del tot perquè Hough va saber emocinar després de córrer per mig plató per arribar al set on havia de gravar i haver fet aquells salts en el ball.

On estan els dibuixos animats???? 

L’escena del Drive-in molt guai i bla bla bla. Van saber fer la conya que les crispetes són molt cares i que la gent es cola al cine però després que la Sandy marxés, on eren els dibuixos animats que tothom mira a la cançó de Sandy? Es veu que van preferir una peli de terror. A part d’això Aaron Tveit va aconseguir cridar l’atenció (ja que a la pantalla no teníem el sandvitx) i la veritat és que va fer un dels millors números seus de la nit.

I després d’aquesta decepció (m’esperava sincerament que buscarien la cinta que es veia a l’original), una altra. Que no és del tot culpa de la producció, sinó del referent que tenim i del que esperem a la televisió.

La carrera de cotxes també va estar marcada per petits canvis a la idea original. Eugene ajuda als nois de Zuko amb un invent que farà que corrin més que els Scorpion i Kenicke té por de córrer per por a no conéixer el fill que ha de tenir amb Rizzo. Així que en Danny és qui li dóna el cop amb el cotxe i quan guanyen els nois conviden a Eugene a ser part del grup. Què m’he deixat? La carrera. Perquè al ser en directe era totalment impossible gravar-la. Canons de fum, ventiladors i primers plans grabats amb una go pro dins el cotxe. I no s’hi podia fer res més. Així que ens vam quedar sense carrera. Era el peatge per fer-ho en directe.

Vanessa Hudgens 

Un dia després que el seu pare morís i amb el pes de fer un dels personatges i una de les cançons més recordades de tots els musicals de tots els temps, Vanessa Hudgens va començar a entonar There are worse things i could do . L’adaptació que en van fer va ser un encert, amb diferents alts i baixos que van donar molt més emoció a la cançó. Realment una de les millors de la nit i que va demostrar la capacitat de la jove actriu.

Més pluja 

De nou, una de les escenes més icòniques es va haver de gravar dins el gimnàs. La festa final de graduació es va haver de canviar però aquesta vegada ho van poder arreclar. El You’re the one that i want  ja es feia quan tots estaven molt cansats i segurament que si me’l tornés a mirar amb lupa veuria algun error però l’emoció era tal per acabar el que havia estat una nit molt llarga que els actors es van deixar anar. Van sortir a fora a finalitzar la cançó amb el públic i van saludar al més estil Broadway. Ah, i ja no plovia.

greasereview1f-5-web

En general va ser una molt bona adaptació de la pel·lícula i el musical junts. I no només hi va haver un treball minuciós dels actors i ballarins sinó també dels càmeres, els regidors i els realitzadors. No hi havia cap pla que no estigués preparat i absolutament res que ens faltés per veure.

L’únic que crec que la Fox hauria d’haver fet és estalviar-se penjar tants making-off de tot. M’hagués agradat conservar la intriga de com havien canviat de vestuari, de set, i de tot. Potser actualment ens ho dóna tot massa mastegat la televisió.

En qualsevol cas, una gran experiència televisiva que ja es pot veure a Espanya a través de la Fox. Si la teniu, no us ho perdeu, en especial en VO, que té més gràcia.

 

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s