Espècies al Parc Vallparadís

Aquest és un post dedicat als terrassencs. En especial als terrassencs que estem quedant marginats al passar pel Vallparadís i no formar part de les noves espècies que s’han apoderat de la zona.

Com a bona biòloga (o alguna cosa mediambiental) he fet un primer decàleg de les noves espècies que han anat apareixent els últims anys al nostre estimat parc (i també de la UE amb els diners que es van gastar). En fi, aquí estan.

1. Els hipopòtams 

Nou nou, no és. Però valia la pena esmentar a la primera espècie que va habitar el parc. Potser abans que nosaltres i tot. Allà els tenim, davant del castell Cartoixa, en una mena de remix de prehistòria i edat mitjana que ni el PP aconsegueix. Només tenen una utilitat i és sortir als selfies dels canis que passen per allà.

2. Rates com la de les Tortugues Ninges

Aquestes viuen entre les herbes del costat de la piscina. Les que donen al costat del cementiri vell per ser més precisos. I vés a saber fins on han arribat. Diu que la llegenda que els coloms ja no hi van perquè se’ls mengen. Aquestes rates estan tant acostumades al seu entorn que a la que surten del parc moren. (true story). La seva utilitat és que hi hagi gats al voltant, però alguna cosa em diu que també se’ls han menjat a ells.

3. Runners

No us descobriré jo ara els runners. La veritat és que ja són tan mainstream com facebook o l’aplicació aquella que tenien al principi per dir-nos als no-runners quants quilòmetres havien fet. Però els de Vallparadís han evolucionat i han fet com hermandades que es volen quedar les escales per practicar no sé què. I el que tingui més aparells del teletienda mola. La qüestió és que ara hi ha bandes de runners a diferents racons del Vallparadís depenent de l’hora (fins i tot el club de les embarassades runners) fent exercici. I compte, que aquests els hi és igual que hi hagi vianants, corren i se’t poden endur.

4. Gossos 

A partir de les 8 del vespre a Vallparadís hi ha més gossos que humans. I si no ets un humà amb gos et sents desplaçat. No pots passar per cap recinte amb sorra tancat perquè l’han fet seu. La seva utilitat principal és aconseguir que tots els terrassencs amb mascota surtin a passejar-la al mateix lloc i a la mateixa hora sense molestar a gent que no està al parc.

5. Gent fent marxa nòrdica 

Vejam anem a dir veritats; al Vallparadís això no ni és nòrdic ni marxa. Jo vaig més ràpid que la majoria de gent fent marxa nòrdica. Que en realitat són runners que volien parlar i es van adonar que xerrant es cansaven més. O gent que vol marxar de casa a escoltar música sols i troba l’excusa. Potser d’aquí ve el nom

6 Combinació de les tres anteriors

És a dir, gent que volia fer marxa nòrdica, s’ha emportat el gos i s’ha convertit en un runner.

7 Piscinerus 

Aquests surten un cop a l’any, hivernen. Però quan comença la temporada de piscina es passen tot l’estiu al Parc Vallaparadís de sol a sol, fins a quedar més morenos que CR7 tornant de Marroc. Què voleu fer-hi? És el més semblant a una platja que tenim a Terrassa.

8 Borratxos, en massa

Uns altres que hivernen i que surten (a la foscor) el primer cap de setmana de juliol. Durant el Jove, tu també pots, a mesura que t’acostes al Torrent de les Bruixes vas veient la deprevació humana i més ambulàncies per metre quadrat. El problema és quan tu no formes part del col·lectiu, que et trobes a TOT Terrassa demacrat. I a mesura que et fas gran més nens i nenes que pensaves que jugaven a barbies encara.

9 Borratxos, no en massa

Aquests no hivernen. De fet, diria que l’únic dia que no van al Parc és al Jove, tu també pots. Massa mainstream. Aquests són persones compreses entre l’edat dels jocs de taula (9-99+) a qui el Parc els hi ofereix la pau espiritual per emborratxar-se sense molestar massa i recórrer grans distàncies per fer baixar la mona, a la vegada d’una gespa perfecte per fer una becaina. La seva utilitat és mostrar als que treuen el gos a passejar massa tard, que ja no és hora de fer-ho.

10. Els que tornem de l’estació de tren 

Els que arribem a l’estació Vallparadís-Universitat i no volem pujar els elevadors infernals anem pel parc i ens trobem com en una altra galàxia. A les escales uns runners fent exercici que passen pel teu costat i estan a punt de tombar-te. Un ramat de gossos que t’impedeix el pas. Gent fent marxa nòrdica que va més lenta que els hipopòtams, tres rates que corren amunt i avall perseguint un colom per menjar-se’l. I quan surts del parc, una rata morta per passar més de 30 minuts fora del seu hàbitat. I si hi vas tard, borratxos. I si hi vas per Festa Major…

BORRATXOS EVERYWHERE

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s