Els artistes només poden aspirar a sortir a programes de zàpping?
Fa un temps al Club de la Mitjanit Pere Escobar entrevistava un campió català de ciclisme, no em feu dir quin perquè no me’n recordo. Li preguntava per la cabuda dels esports minoritaris als mitjans de comunicació. El ciclista va respondre que ell entenia que no hi havia espai suficient per tots i que costava aparéixer a televisió. Però va tancar l’entrevista dient que l’única vegada que ell havia aparegut a TV3 havia estat a l’inici d’una carrera perquè havia caigut.
Diria que el lloc on caben actualment els artistes i aquests esports minoritaris són els programes de zàpping. Disciplines que comporten un gran esforç físic i psicològic només transcendeixen si l’artista o atleta comet un error garrafal que fa que l’audiència rigui. Si algú es dignés a fer una bona cobertura de dansa, teatre i esports que se’n diuen minoritaris ens n’adonaríem que són més que caigudes i quan més ens ho miréssim, menys ganes tindríem de veure com cauen.
Però els vídeos a youtube de gent caient mentre fa patinatge artístic fan molta gràcia, malgrat pugui ser una persona que ha estat treballant sense parar fins arribar a aquell lloc.
Però si voleu caigudes, dues tasses. Vídeo d’un dels ballets més impressionants que he vist mai.
Tens tota la raó! I és una pena que els esports minoritaris no tinguin més presència perque sovint necessiten molta més dedicació i molt més d’esforç que els esports que acostumem a veure. Haurien de fer un gran hermano en un centre d’alt rendiment ;D
I és bonissim el ballet, amb humor, fantàstic.