Tag Archives: corrupció

Alguna pregunta més?

Dissabte Mariano Rajoy va deixar en evidència el periodisme. No es va ni presentar davant els mitjans i no va acceptar les preguntes dels periodistes. Cospedal ja havia fet això amb el diari El País, que havia publicat “los papeles de Bárcenas”, impedint-li preguntar a la seva roda de premsa. Però Rajoy va creuar la línia definitiva i va utilitzar els mitjans de comunicació som un simple canal per dir el que li interessava a la població.

El Sindicat de Periodistes de Catalunya aconsella als periodistes no cobrir les rodes de premsa on no es permetin fer preguntes, però tots els mitjans sense excepció van destacar diumenge el discurs de Rajoy. Els telenotícies van anunciar la notícia en el primer lloc del sumari i el diaris van dedicar la portada al President. Llavors, si els periodistes exposen aquesta informació de forma tan clara, estan donant per bona la “compareixença”?

L’altre consell que es dóna en els codis deontològics és que els lectors sàpiguen que els periodistes no han pogut fer de forma òptima la seva feina, que és preguntar. I en aquest cas, una imatge val més que mil paraules. La portada de El Mundo i El Periódico és molt il·lustrativa, si bé dóna molta importància a la compareixença, la fotografia que s’ha triat  és la de la sala on estaven els periodistes amb la retransmissió del discurs que Rajoy feia al PP. En canvi en els altres mitjans (potser amb l’excepció de l’Ara que retoca la imatge) el lector podria pensar que els periodistes van presenciar l’acte.

Pel que fa a televisions, la imatge també és clau però el discurs ho és més. Si el conductor de l’informatiu explica als espectadors que a la roda de premsa de Rajoy no s’han acceptat preguntes això guanya importància. També si el primer que es mostra a la pantalla és que els periodistes estaven a una altra sala, també guanya qualitat informativa. En aquest sentit TV3, la Sexta i TVE van fer-ho però ja molt avançada la peça dedicada a Rajoy i en el cas de la TVE sense incidir-hi massa. En canvi a TV3 i la Sexta hi ha una voluntat de criticar-ho mínimament. El telenotícies que no en diu res és en el de Cuatro, i dóna la sensació que Rajoy ha fet una compareixença perfectament normal. El portal 324 també explica en una petita peça la importància d’acceptar preguntes.

Si la funció dels periodistes és la de gatekeeper, és una obligació mostrar als ciutadans com els hi és donada la informació. No es pot posar per davant el contingut que Mariano Rajoy ha comparegut per sobre del fet que els periodistes no puguin preguntar, perquè això deixa als mitjans de comunicació com a simples plataformes i no com a intèrprets de la realitat que puguin formar una opinió lliure. Com sempre, l’únic mitjà per on s’ha denunciat aquest fet ha estat Twitter. Però no té la mateixa repercussió que si totes les televisions i diaris decidissin plantar-se i no retransmetre el missatge de Rajoy, per no haver-ho fet en les condincions indispensables perquès els periodistes treballin en llibertat i independència política.

Advertisements

I tu Pujol, on vas? A la vitrina o a l’armari?

La premsa hauria de fer el seu propi anunci de l'”envàs on vas” pels casos de corrupció. Sembla que cada diari hagi agafat un criteri diferent per donar-li importància a les il·legalitats que cometi un polític, depenent del partit que sigui. La família Pujol és un exemple ben clar: El Mundo des del dia que va treure a portada el suposat informe que assenyalava a Jordi Pujol i Artur Mas no ha parat de treure notícies (i ben destacades) sobre les possibles il·legalitats que han comès els membres de la família de l’expresident. En canvi, La Vanguardia no ha parlat gaire del cas ITV, que afecta a Oriol Pujol. Uns han exposat gairebé de forma diària els Pujol a l’aparador i d’altres els han guardat a l’armari, esperant que tornin temps millors.

A part de com mostren o no els diaris les informacions dels Pujol també s’ha de destacar el tractament que en fan. N’hi ha que només sentir la paraula “Pujol” ja enllacen amb Convergència, Artur Mas i la Generalitat, quan algun dels noms que ha aparegut durant aquestes últimes setmanes no pertany al món de la política. També dóna la casualitat que un dels fills que està en procés judicial per blanqueig de diners es diu Jordi Pujol, el que fa que sigui molt fàcil jugar amb l’ambigüitat del nom en un titular. En aquest cas, els diaris amb una línia més contrària al nacionalisme català han polititzat la notícia de Jordi Pujol fill per tal de crear encara més sospista sobre els dos Pujol que sí són partíceps a la política.

La família Pujol i la corrupció. Les últimes informacions

En aquest moment on, malauradament, hi ha tantes notícies sobre corrupció és molt fàcil destacar-ne algunes i amagar-ne d’altres segons el criteri de cada diari. L’aura que envolta els Pujol no és aigua clara, però hi ha diaris que estan convertint la família Pujol en un serial de forma inncessària. A la vegada, la corrupció dóna l’oportunitat de convertir les pàgines de política en premsa sensacionalista que només mostra qui l’ha fet més grossa. Potser es tracta d’una nova forma de vedre més diaris, després de les col·leccions vàries.

Es podria observar també com tracten els diferents mitjans de comunicació els casos de corrupció del PSC i el PP. Bustos ja va tenir el seu moment de glòria i sembla que ara entra en escena Bárcenas; i és que ara és el moment perfecte per què els que han tingut el tema Pujol ben amagadet a l’armari mostrin totes les vergonyes del PP per no parlar-ne més. Una raó més per creure que la politització de totes les notícies està més present que mai en els nostres mitjans de comunicació, que en comptes de investigar el per què hi ha tanta corrupció, es dediquen a graduar la gravetat de cada cas i, despenent de si els interessa o no, decideixen exposar-ho a vitrina o tancar-ho a l’armari.

Laia Miranda

Últim apunt:

Caldrà veure com encaixen els mitjans de comunicació el final del cas ITV, el tema que encara queda per resoldre i que pot ser una gran devallada per CDC. El que està clar és que La Vanguardia s’haurà de preguntar seriosament “Pujol, on vas?” i començar a treure’l a la vitrina.

Enllaç: http://politica.elpais.com/politica/2013/01/19/actualidad/1358622200_655344.html