No és gaire estrany veure una gran quantitat de notícies de successos als informatius de Telecinco. Una cadena que no inverteix en els seus informatius ho té complicat per poder obtenir imatges de notícies de política i internacional, i per tant fa una aposta d’informatius amb moltes notícies d’incidents criminals, a vegades ratllant el sensacionalisme.
Es pot defensar una línia editorial enfocada als successos. Això sí, si es fa bé. Es poden explicar molts successos fent bons reportatges de profunditat i contactant amb experts, i no té per què sortir gaire car. Ara, si en un informatiu la televisió només es dedica a mostrar notícies que no tenen res a veure l’una amb l’altre però que van succeint-se seguidament, més que un informatiu sembla una barreja d’idees que competeixen per veure quina és més escandalosa.
A més, els temes estan ordenats d’una forma una mica estranya. En l’informatiu de dimarts passat, s’enllaçava una notícia sobre la Patagònia on es veien imatges d’un iceberg amb una sobre les nevades a Espanya. I com que el pressupost per l’informatiu és dels més baixos a Telecinco, s’aposta per unes cròniques amb més declaracions que anàlisi. Així doncs a la majoria d’informacions apareix la típica “enquesta ciutadana”.
Però ja es ratlla gairebé la paròdia quan una mateixa peça té tots aquests errors en si mateixa: s’ellacen diferents successos, es posen declaracions sense contingut i a més la notícia aconsegueix un to dramàtic que només Pedro Piqueras pot aconseguir.
La notícia (del mateix informatiu a partir del minut 21) tracta sobre diversos atracaments que hi ha hagut a l’Empordà a les últimes setmanes. Va precedida de les últimes informacions sobre el cas Tous, per tant seguint un tema de successos a Catalunya i que té a veure amb robatoris.
Pedro Piqueras fa l’entradeta de la notícia dient : “hay mucho miedo en la comarca gerondense del Ampordán”. La frase “hay mucho miedo” mereix molts qualificatius i cap d’ells és neutral. Però l’espectador ràpidament entén per què el presentador diu això, i és que la peça mostra els últims robatoris amb violència que hi ha hagut, no només a l’Empordà sinó també a Girona i a Lleida donant un to molt dramàtic, com si Telecinco no hagués trobat prou violència a l’Empordà i l’hagués anat a buscar arreu.
L’espectador que no té per què saber-se la geografia catalana perquè viu a Andalusia es quedarà amb la idea que a Catalunya cada dia s’atraquen cases. Més encara quan la primera declaració prové de l’alcalde de Balaguer (Lleida) que explica el cas d’un atracament aïllat a la població. Després s’enllaça com si s’estigués parlant del mateix lloc amb una altra notícia d’un robatori amb violència a Pals i seguidament a Platja d’Aro on es va assassinar un empresari (encara que no diuen si per robar-li). I per acabar la peça s’informa que s’ha detingut a una banda que hauria atracat vàries cases a Girona. A més amb petites intervencions de veïns que diuen que tenen molta por, o les mateixes víctimes dels robatoris que expliquen el que els hi van fer els atracadors. Així doncs la peça que havia de tractar dels veïns de l’Empordà acaba sent un remix d’actes criminals a tot el territori català.
El mapa que mostra Telecinco
Laia Miranda
Com un pop en un garatge 