Tag Archives: madrid

9 anys després

1362995726_644306_1363001158_album_normal

Manifestació per la pau després de l’atemptat de l’11 de març de 2004. Font: El País

Hi ha dies que estan destinats a quedar-nos gravats a la memòria. Encara que hagin passat nou anys, la majoria d’espanyols recorden perfectament com van viure la notícia de l’atemptat de l’11 de març de 2004. És curiós perquè, si bé quan es parla de l’atemptat de les Torres Bessones de l’any 2001 la gent de seguida diu la frase “Semblava una pel·lícula”, en el cas de l’11-M la majoria es queden en silenci.

Van ser uns dies convulsos als mitjans de comunicació. Els informatius de dijous al migdia obrien amb les imatges de l’estació d’Atocha amb centenars de ferits. Els sons dels telèfons mòbils sense propietari eclipsaven per complet les paraules dels periodistes. Cada vegada que s’actualitzava el nombre de víctimes i ferits el xoc era encara més gran. El divendres, quan els ciutadans començaven a pair la notícia i els afectats descobiren que el que havia passat no era un malson, el PP va iniciar la seva campanya de buscar els culpables de l’atemptat.

images

Mentre mig món es lamentava del que havia passat a Madrid i els mitjans internacionals explicaven que Al Qaeda n’havia estat l’autor, a Espanya el Ministre d’Interior Ángel Acebes intentava convèncer a tothom que havia estat ETA. I després van venir les teories de la conspiració sobre que l’atemptat s’havia dut a terme per modificar els resultats de les eleccions, i després les portades de diaris assegurant que ETA n’era l’organització culpable. Les gairebé 200 víctimes d’aquell 11M es van convertir en campanya electoral, no només per part del Govern d’Aznar sinó també per part de la premsa. Poc després es va saber que teoria conspirativa més vàlida que es podia trobar era la que deia que l’atemptat s’havia dut a terme perquè si giraves la data 11M apareixia el símbol de l’euro.

Malgrat l’any 2007 es va acabar de descartar ETA per un procés judicial, encara avui hi ha mitjans de comunicació i polítics que segueixen invocant l’esperit de la conspiració. En la conmemoració a Madrid nou anys després de l’atemptat, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha dit que encara no se sap del cert qui va ser l’autor. Per altra banda, diaris com El Mundo han fet editorials en aquest sentit. La d’aquest diari madrileny porta per títol “La amnesia con el 11-M continúa 9 años después” i segueix apostant per la teoria que Govern va defensar durant aquells dies convulsos.

L’ús mediàtic de l’atemptat que va fer el Partit Popular just abans de les eleccions li va costar un munt de vots. Va ser la primera vegada en unes eleccions dins d’Europa que un partit que havia guanyat per majoria absoluta 4 anys abans perdia. I encara avui en dia se’l recorda especialment per la seva actuació després de l’atemptat. De Cospedal també ha explicat que aquell 11M va ser el moment més difícil del PP. Una mostra més de com n’està de polititzat l’atemptat, que sembla que vagi afectar més al partit del govern que no pas a les 191 víctimes i gairebé 2000 ferits.

lazo-negro Laia Miranda

Advertisements

La setmana desbarçartunada

Image

Els diaris venen més exemplars quan posen el Barça en portada, i si és un clàssic F.C. Barcelona contra Reial Madrid encara treuen més benefici. Això, a priori, feia pensar que aquesta setmana seria magnífica pels mitjans de comunicació: dilluns farien la prèvia, dimarts era el partit, dimecres el postpartit, dijous podries seguir parlant-ne, divendres la prèvia del següent clàssic, dissabte el partit de lliga i diumenge altre cop el postpartit. Una setmana on gairebé tota la secció d’esports tindria el mateix tema: el barça i el madrid.

Catalunya Ràdio tenia tant clar això que es va dedicar a fer “La setmana dels clàssics” que consistia en què tots els programes de la cadena pública dedicarien un espai espacial al “partit del segle”. Des del dilluns dia 25 fins al dissabte dia 2, la majoria de les cançons que sonarien a Catalunya Ràdio tindrien a veure amb el Barça. Apostar per aquest tipus de programació de tant en tant està bé, ja que així fas que tota la cadena s’integri i treballi un tema en conjunt. Està bé, però potser una setmana sencera és totalment innecessària.

En els últims anys barça i madrid s’han trobat més vegades de les habituals. En la temporada 2010-2011 en el mes d’abril hi van haver quatre clàssics seguits, i els aficionats van acabar força cansats a causa de la poca esportivitat que hi va haver. En aquells quatre partits es parlava més de les rodes de premsa de Mourinho i Guardiola que no pas de futbol i això, al final, esgota als aficionats que el que volen és no trobar-se l’equip rival fins al cap de molt de temps. Els últims dos anys les Supercopes d’Espanya també han estat protagonitzades per aquests dos equips. I a finals d’agost els aficionats tampoc s’impliquen amb el clàssic tant com en el maig quan es decideixen els títols importants. Potser els mateixos aficionats del Barcelona i del Madrid han acabat empatxats de tant clàssic i al final tanta repercussió mediàtica els hi sembla tan innecessària com als que no els hi agrada al futbol.

A més, aquest tipus d’aposta que ha fet Catalunya Ràdio hagués funcionat molt millor si el Barça no hagués sortit tant perjudicat d’aquesta setmana, ja que ha perdut els dos partits. Cosa que fa que l’aficionat no vulgui sentir a parlar massa del partit i desitgi passar pàgina ràpidament. Però la premsa no li permet perquè, encara que costi de creure, els diaris editats de Madrid diumenge no han destacat a portada el triomf dels blancs però els editats a Barcelona li dediquen una bona part de la seva primera plana.

Si bé és veritat que la premsa barcelonista té la mania de criticar durament el seu equip i que en hores baixes és la primera a parlar, potser aquest diumenge n’ha fet un gra massa i els culers ja no els hi compraran el diari tant clarament com quan guanya el seu equip. Aquesta vegada han estat els mitjans de Barcelona els que han maximitzat els dos clàssics i els que han acabat perdent-hi més. Esperem que Catalunya Ràdio no decideixi fer una setmana monogràfica del F.C. Barcelona- Milan perquè, si ha de portar la mateixa fortuna, la Champions està ben perduda.

Laia Miranda