La premsa hauria de fer el seu propi anunci de l'”envàs on vas” pels casos de corrupció. Sembla que cada diari hagi agafat un criteri diferent per donar-li importància a les il·legalitats que cometi un polític, depenent del partit que sigui. La família Pujol és un exemple ben clar: El Mundo des del dia que va treure a portada el suposat informe que assenyalava a Jordi Pujol i Artur Mas no ha parat de treure notícies (i ben destacades) sobre les possibles il·legalitats que han comès els membres de la família de l’expresident. En canvi, La Vanguardia no ha parlat gaire del cas ITV, que afecta a Oriol Pujol. Uns han exposat gairebé de forma diària els Pujol a l’aparador i d’altres els han guardat a l’armari, esperant que tornin temps millors.
A part de com mostren o no els diaris les informacions dels Pujol també s’ha de destacar el tractament que en fan. N’hi ha que només sentir la paraula “Pujol” ja enllacen amb Convergència, Artur Mas i la Generalitat, quan algun dels noms que ha aparegut durant aquestes últimes setmanes no pertany al món de la política. També dóna la casualitat que un dels fills que està en procés judicial per blanqueig de diners es diu Jordi Pujol, el que fa que sigui molt fàcil jugar amb l’ambigüitat del nom en un titular. En aquest cas, els diaris amb una línia més contrària al nacionalisme català han polititzat la notícia de Jordi Pujol fill per tal de crear encara més sospista sobre els dos Pujol que sí són partíceps a la política.
La família Pujol i la corrupció. Les últimes informacions
En aquest moment on, malauradament, hi ha tantes notícies sobre corrupció és molt fàcil destacar-ne algunes i amagar-ne d’altres segons el criteri de cada diari. L’aura que envolta els Pujol no és aigua clara, però hi ha diaris que estan convertint la família Pujol en un serial de forma inncessària. A la vegada, la corrupció dóna l’oportunitat de convertir les pàgines de política en premsa sensacionalista que només mostra qui l’ha fet més grossa. Potser es tracta d’una nova forma de vedre més diaris, després de les col·leccions vàries.
Es podria observar també com tracten els diferents mitjans de comunicació els casos de corrupció del PSC i el PP. Bustos ja va tenir el seu moment de glòria i sembla que ara entra en escena Bárcenas; i és que ara és el moment perfecte per què els que han tingut el tema Pujol ben amagadet a l’armari mostrin totes les vergonyes del PP per no parlar-ne més. Una raó més per creure que la politització de totes les notícies està més present que mai en els nostres mitjans de comunicació, que en comptes de investigar el per què hi ha tanta corrupció, es dediquen a graduar la gravetat de cada cas i, despenent de si els interessa o no, decideixen exposar-ho a vitrina o tancar-ho a l’armari.
Laia Miranda
Últim apunt:
Caldrà veure com encaixen els mitjans de comunicació el final del cas ITV, el tema que encara queda per resoldre i que pot ser una gran devallada per CDC. El que està clar és que La Vanguardia s’haurà de preguntar seriosament “Pujol, on vas?” i començar a treure’l a la vitrina.
Enllaç: http://politica.elpais.com/politica/2013/01/19/actualidad/1358622200_655344.html
Com un pop en un garatge 