XXXI Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica

En un any ple de competicions internacionals, la federació de gimnàstica rítmica va optar per fer un campionat express sense equips senior ni finals de tots els aparells. Així que procediré a comentar les finals de cada aparell per separat. De totes maneres, crec que la competició va quedar molt deslluïda perdent-se les competicions d’equips tan bons com els d’aquest any com són Rússia, Bulgària, Espanya o Itàlia.

Opinió en els informatius

Què s’espera dels informatius? Tal com el seu propi nom indica, els telespectadors normalment només busquen saber les notícies del dia en un informatiu a la televisió. Però això vol dir que hagin de ser informatius i prou? Mentre que la ràdio i la premsa es poden permetre afegir opinió, moltes vegades el fet que els presentados de les notícies televisades afegeixin un punt d’editorial és criticat.

Els informatius d’autor són aquells on el presentador afegeix una petita editorial i això fa guanyar un punt de personalitat a les notícies. Normalment això es critica perquè no es creu que la funció d’un conductor de telenotícies sigui la de donar opinions. Però tot i així depenent de qui sigui el conductor això pot fer donar qualitat a una cadena. A Espanya hi ha l’exemple les petites editorials de Iñaki Gabilondo en els informatius, on el renom del periodista donava credibilitat.

Així doncs, depenent de qui sigui el conductor que presenti els informatius, l’opinió pot ser vista d’una manera o d’una altra. El que passa en les columnes en els diaris es tradueix a la televisió. Tot i això, cal indicar de forma òptima als espectadors que allò és opinió i no informació, cosa que és obligatòria en el periodisme. Com pot diferenciar-ho la persona que està mirant la televisió a casa seva?

En la TV es podrien utilitzar els chyrons (rètols) per indicar que allò que s’està dient és opinió, però és un recurs que no sembla massa popular ja que poques vegades es veu. La manera més extesa que s’utilitza per diferenciar l’opinió de l’informació en els telenotícies és jugar amb els plans. Quan el presentador surt en un pla frontal i no varia normalment això indica que està donant una opinió. Si l’editorial és al principi de l’informatiu també es pot introduir una careta o molinet per separar-ho. Un exemple es trobaria en el programa de Josep Cuní a 8tv.

El que també seria innovador i una bona forma d’opinar dins els informatius seria tenir un periodista o bé un expert que es dediqués només a donar l’opinió, com en una tertúlia. D’aquesta manera a l’espectador li seria molt fàcil separar l’opinió de la informació dins la televisió. En aquest sentit, TV3 va donar un bon exemple en la informació de la convocatòria d’eleccions anticipades d’aquest 2012: la conductora del telenotícies va entrevistar un periodista de la mateixa cadena perquè analitzés el discurs de Mas i donés la seva opinió. Davant d’un fet tant rellevant és útil per l’espectador tenir un punt d’opinó per no quedar-se només en la informació planera. La cadena britànica BBC també aposta per un informatiu d’aquest tipus, amb peces sobre algun tema en concret on s’hi afegeix anàlisi/opinó. Seguint amb el cas de la BBC, en una peça sobre les eleccions presidencials txeques, el periodista que dóna la notícia afegeix al final de la notícia una opinió personal. Però la introdueix de forma natural en el seu discurs dient: I think… (jo penso)

Potser en aquest últim cas, l’ús de l’opinió en els informatius és extrem, però està clar que cada vegada hi ha més exemples de programes informatius a la televisió que afegeixen opinió. Cada cadena ho fa a la seva manera, buscant la forma de combinar-ho de forma òptima i que no provoqui confusió a l’espectador, ni perjudiqui la credibilitat de l’informatiu.